I...

I no saps ben bé que et passa pel cap perquè et passen tantes coses que acabes pensant que t’has tornat boja. I tornes a pensar que, tal vegada, et mereixes tot el que t’està passant, que pateixes perquè t’ho mereixes, i que la felicitat és un sentiment que no tornaràs a sentir. I una vegada més sents que eres una bajoca amb potes, algú a qui no l’importa ja res, que ha deixar de sentir, que ha deixat de viure... Perquè una vegada més t’han fet patir (o pateixes perquè vols, tant s’hi val) el cas és que directa o indirectament t’han tornat a fer patir, tornes a viure amb eixe sentiment d’angúnia i sents que la vida és un món massa gran per a tu... i acabes vagant pel món observant com la gent és feliç i tu, una altra vegada, només tens un pensament en el cap, només tens un nom en el cap i te n’adones que el teu cap ja no el tens, ja no està perquè l’has perdut, has perdut el cap per ell...