Vas creixent. Ja no eres la xiqueta indecisa, tímida i innocent que sempre has sigut. Vas formant la teua vida, els teus ideals, vas definint la teua personalitat. Prens decisions que afecten a la teua vida, i de vegades deixes que prenguen decisions per tu. A voltes no eres més que una titella esperant que algú moga els fils que teixiran el teu món perquè no et sents capaç de ser tu la que ho faça.
Vint-i-dos anys de vivències i experiències, d’amor i desamor, d'amistats, de llàgrimes i de somriures, de ràbia i de tendresa, d'entrebancs superats, de somnis que es fan realitat i d’altres que estan per complir... Vint-i-dos anys de vida, on a vegades preferiries tornar a ser eixa xiqueta tímida, indecisa i innocent que sempre has sigut i que mai més seràs.
Gràcies a totes i cadascuna de les persones que formeu part de la meua vida, i gràcies a tu, perquè estigues a prop o lluny, sempre formaràs part de mi.
4 comentaris:
Ahir ja et vaig felicitar (i en persona), de manera que no et felicitaré per ací una altra vegada (i a deshora). Només vull demanar-te, tot i que només fa poc més de dos cursos que et conec, que per molt que passen els anys no canvies mai. ;-)
Gràcies Josep!!!! ;)
El mateix que Josep et dic Noèlia!
Per cert, també t'he de dir que la innocència no mor mai, però xiuxiueja i murmura, s'il·lumina amb sospirs. Hi han bocinets de temps en què segur que la trobes al teu dins i somrius com una xiqueta :)
P.D: Encara estic flipant amb el vent i la veu del post anterior :0
Moltes gràcies Neso! ;)
Sí, supose que la innocència continua existint en mi, o com tu dius "s'il·lumina amb sospirs".
Ara m'has fet somriure com si fóra una xiqueta, jeje.
Un petonet! =D
Publica un comentari a l'entrada