22 de gen. 2010

El poder d'una cançó

Una cançó, una simple cançó, que em transmet sensacions de tota mena. Tanque els ulls i em deixe endur per la seua melodia, els acords traspassen els meus sentits i recorren cadascun dels pors de la meua pell. Em fa vibrar, em fa plorar i riure alhora. No pense en res... tan sols deixe que el seu so em transporte allà on els somnis es fan realitat... Imagine coses, moments, records, alegries i tristeses, però no pense, tan sols intente desconnectar i que la meua ment dibuixe tot allò que em diu la música, tot allò que em fa sentir. Em transporta a un món paral·lel, a un món diferent, al món que vull crear... Torna la xiqueta que viu en mi i que pensava que havia perdut per sempre, torna una mirada que em glaça el cor, el primer bes, la primera carícia o tu i jo asseguts mirant com el sol abandona el dia per deixar pas a la foscor de la nit... Tornen moments que havia arraconat al calaix de la memòria i que ara reviuen al calaix de les paraules mortes...

Una fusió de sentiments contradictoris, una pèrdua dels sentits al mateix temps que els sent en el seu punt més àlgid. El so m’acaricia la pell, el note perforant el meu cos i encara que em parla en un llenguatge que no sé ben bé que em diu, sent que m’arriba a l’ànima i aconsegueix fer-me reviure situacions, sentiments i sensacions que mai no aconseguiré descriure del tot... És, simplement, el poder d'una cançó...


5 comentaris:

Josep V. ha dit...

...!!!
Quanta força! Quina manera de descriure el món sensorial! És senzillament increïble.
M'alegre que una cançó et puga fer sentir tantes coses, perquè sempre he cregut que no hi ha cap art que puga arribar a transmetre el que transmet la música... ni tan sols la poesia ;-)

Noèlia ha dit...

Moltes gràcies Josep! ;)
No hi ha res com una bona cançó per a traure tot el que portes dins... És tancar els ulls i deixar que ella et guie. La música és increïble, pense com tu.
Un petonet! ;)

Miquel Navarro ha dit...

He gastat tota la meua força expressiva entre el meu bloc i les ressenyes d'actual, però no podia deixar este post sense un comentariet:

Boníssim.

Curt, però en definitiva diu allò que vull dir.

Xènius

Noèlia ha dit...

Moltes gràcies Miquel! ;)

Miquel Navarro ha dit...

Xe, escriu!!! Que tinc ganes de llegir-te!!!

Xènius