Avui és un d'eixos dies en què vull estar sola, escoltar la meua música, i plorar sense saber ben bé perquè...
Abans sempre plorava per tot... i ara m'he acostumat a no plorar per res... Però hi ha dies en què deixe que les llàgrimes s'enduguen tot el que porte dins i que vaig acumulant fins que no puc més...
Malgrat tot, no és un dia trist... és més, m'agraden aquests dies... perquè no deixe que les llàgrimes em guanyen la partida, sempre acaba guanyant el somriure =)
Perquè sempre vaig endavant,
sempre continue lluitant,
sempre torne a començar...
Abans sempre plorava per tot... i ara m'he acostumat a no plorar per res... Però hi ha dies en què deixe que les llàgrimes s'enduguen tot el que porte dins i que vaig acumulant fins que no puc més...
Malgrat tot, no és un dia trist... és més, m'agraden aquests dies... perquè no deixe que les llàgrimes em guanyen la partida, sempre acaba guanyant el somriure =)
Perquè sempre vaig endavant,
sempre continue lluitant,
sempre torne a començar...
No deixes que res no esborre el teu somriure... i si s'esborra... has de ser capaç de tornar-lo a dibuixar =)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada