Pensaments...

Ara tornes, ara te’n vas... Si vols vine, i queda’t amb mi, o ves-te’n, i no em veges més. No sé, si vols me’n vaig jo, o em quede, el que tu digues... Però... crec que ací falla alguna coseta... Ja sé que és... No tan sols compta el que tu vulgues o necessites, perquè jo també forme part d’aquesta història, encara que la meua veu no s’escolta, ni per un segon... En realitat tampoc no vull que s’escolte... vull callar, ara sí... sense paraules, sense veu, sense mirades, sense tu... El silenci és el únic so que escolte, els meus pensaments ràpids, lleugers, efímers... Ja no sé en què estava pensant... Segurament en tu, però ara ja no estàs, mai més estaràs... perquè formes part del calaix de les paraules mortes, dels silencis dels meus dies, dels records del meu pensament... Has tornat a ser un record... Adéu... Per sempre...